La meua història

El meu nom es Margarita Cardona Prats sóc estudiant de grau d'educació infantil a la extensió d'Eivissa de la UIB(universtat de les illes balears), estic a quart curs, encara que em queden assigantaures de primer, segon i tercer per fer; com es el cas de reflexió innovació educativa.

La meua experiència en el camp de l'educació personalment no ha esta molt bona , mai he estat una alumna brillant. Encara aixi i després de que la orientadora del institu em desaconsellas estudiar una carrera,  vaig decidir  fer el módul de tècnic superior en educació infantil.
Des de ben petita m'han agradat molt els infants petits em fascina la capacitat que tenen per descobrir coses noves cada dia, com es sorprenen amb petites coses i la manera que tenen de vore el mon que els envolta , la forma que tenen de afrontar els problemes,..., moltes vegades els adults haurien de aprendrre dels més petits.

Una vegada acabat el módul i carregada de noves ilusions i expectatives en la meua vida professional vaig decidir anar a estudiar una diplomatura, els esports m'agraden molt deu ser  l'únic aspecte en el que puc dir que he estat una alumne brillant. Per aquet motiu vaig decir matricular-me en l'especialitat de mestre de educació fisica a la UIB, per aixó vaig tenir que desplaçar-me d' illa, però em vaig endur una gran decepció. Havia posat el llisto molt alt, no era el que esperava i la meua desició va ser torna cap a la meua petita i acogidora illa Eivissa, degut a tot aixó al any següent em vaig matricula de mestre d'educació especial que era la especialitat que en aquell moment es podia cursa en la extensió d'Eivissa, i com l'ámbit de persones mayors també m'agradava vaig decidir matricular-me.

 Vaig acabar la meua carrera i ara puc dir que som mestre i que les poques experiéncies que he tengut m'han omplit molt i m'han ensenyat que aquesta professió es vocacional,que el dia a dia t'ensenya molt, que no existeix cap fórmula per ensenyar millor, que cada infant és un món, que és molt important escoltar-los i que moltes vegades el que necessiten és un poc més de contacte, de temps per expressar-se per que els escolt-is i per relacionar-se

Desgraciadament o per sort, no hi ha molta feina i sols vaig treball un curs. Justament  a l'uib estaven fen grau d'educació infantil que es el que realment m'agrada i sense pensar-mo em vaig matricula i aquí estic.

A tot aixó dir que no fa gaire vaig ser mare i poder veure com la meua fia creix i experimenta amb l'entorn cada dia és el millor que m'ha passat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada