dimecres, 24 d’abril del 2013

Guió del documental




            “La vida en les parets”

Introducció al documental:

-      Introducció.
-     Fotografies de diferents parets.
-    Definició “paret” des del punt de vista de:
      • Arquitecte,  dissenyador d’interiors, pintor, mestressa de casa, infant, etc.

> L’escola “CEPI ES PRATET”,

-   Presentació del centre
-    Entrevistes, diferents punts de vista: a la directora del centre, a una mestra, un infant i a les famílies


> Teoria

> Reflexions finals

> Bibliografia 

Competències 5C, he escollit aquesta comepetència per que entre tot el grup hem tingut que realitzar el guío del nostre docuemental pensant en les necesitas o el que volem treballar i els problemes que ens podem trobar.

El temps i l'espai



3 idees bàsiques sobre el temps i l'espai: 

El clima d'una escoleta o d'una escola ve dictat per la qualitat dels vincles que s’estableixen dins l'escoleta. L'ambient de feina a de ser atractiu, s'han d'establir els vincles adients, ha de ser un ritme pausat i calmat, amb les intervencions necessàries, per tot això és important que el docent faci una reflexió sobre el espai i el temps per a valorar si s’aconsegueix una relació de qualitat.

el clima és igual a la qualitat de vincles que s'estableix dins el centre.

- Cada infant te un ritme d’aprenentatge diferent que s'ha de respectar 

- El temps i el treball amb les famílies és molt important el centre ha de donar la possibilitat que existeixin moments per a la relació amb les famílies ( posar un sofà al hall )

- Els espais han d’estar adaptats s'ha contempla les necessitats i les característiques dels infants i el moment evolutiu. Crea un espai càlid i funcional.

Competències 3B, una vegada acaba la classe m'he tingut que para a reflexioanr sobre el que havíem fet i partin d'aquí escollir tres criteris sobre el tema tractat.
la refelxió es una part molt imporatn de a nostra feina, ens hem d'aturar per refelxioanr sobre el que estem fent i torna a ararncar amb noves idees lligades al fet anterioment

El documental i les seues possibilitats



Reflexió sobre les possibilitats educatives d'un documental: Què t'aporta? Què pot aportar als demés? Sobre quines temàtiques seria interessant parlar? les possibilitats d'un documental?

La veritat és que mai m'havia qüestionat aquesta pregunta i això que al llarg de la meua vida he vist molt documentals sobre tot d'animals, ja que m’apassionen, a traves d’aquestos he apers moltíssim després de reflexionar una estona sobre el que significa un documental, he cercat en la RAE, i m’ha sortit que documental es refereix a:
1. adj. Que se funda en documentos, o se refiere a ellos.
2. adj. Dicho de una película cinematográfica o de un programa televisivo: Que representa, con carácter informativo o didáctico, hechos, escenas, experimentos, etc., tomados de la realidad.

 Crec que avui dia o al menys quan jo era petita la majoria de programes que eren per a infants eren petits documentals això em fa pensar que es tracta d’una bona eina per ha ensenyar tant a infants com a adults, depenen d’aquí va dirigit estarà enfocat des d’ una perspectiva o des d’una altre.
Per a un infant és important que el documental sigui més visual i colorit i amb animacions i d'una durada mes breu i els conceptes que es treballen han se ser clars i no dur a confusions .
Per a un adult poden apareixen diferents conceptes no hi ha la necessitats de que sigui tant visual i la durada pot ser més llarga.
A partir de un documental es poden treball tot tipus de conceptes des d’una cosa simple a una cosa més complexa, la cosa es saber fer el documental atractiu per aquí va dirigit així com que la informació sigui útil i estigui ben exposada.
A traves de els mateixos podem treballar el cos humà, el medi ambient, els animals, etc. Hi ha moltíssimes possibilitats.
Ara feta aquesta reflexió m’he adonat que “erase una vez la vida” un programa que molts de nosaltres hem vist quan eren petits, i que a jo m’encantava i amb el qual vaig aprendre molt era un documental. La veritat que des de el meu record és un bon documental.

competències 3C i 4C ja que he hagut de fer una reflexió sobre una eina de treball i reflexionar sobre la utilitat d’utilitzar aquesta eina de la manera més adequada i coherent en funció de la realitat en la que es viu.

observació aula P4 " les Girafes"




Desprès de l'observació de la situació i de dialogar i reflexionar amb les nostres  companyes sobre l'actuació i les creences de les mestres que  es donen en la situació.

AULA DE  P4  LAS GIRAFAS

Hoy es lunes y como es habitual  dentro del horario  a segunda  hora antes del patio, los alumnos /as se dirigen en fila a la segunda planta del CEIP, poeta Villagómez. En esta planta  se encuentra la biblioteca del centro. La tutora del grupo de  Las jirafas cuenta con la ayuda de su compañera Antonia, los niños/as van llegando  y a medida que lo hacen se colocan uno  al lado del otro, sentados encima de una alfombra. Las dos ayudan a los niños/as para que estén cómodos y puedan escuchar y ver   las ilustraciones del cuento. La narración de este va trascurriendo poco a poco .Las exclamaciones, preguntas, cambios de voz, expresiones y gestos del cuerpo y  la cara de la tutora hace el deleite  de los niños/as, que se pueden observar en sus rostros. La maestra Antonia  está en un extremo de la fila, cuando de repente le lama la atención los comentarios que Jorge. Antonia: ¿por qué el pato  se sube a la bicicleta?  Con voz baja Antonia la hace un gesto con el dedo y le pide silencio. No podemos hablar ahora! le replica Antonia , con enojo .  Jorge mira fijamente   a su compañero   Marcos. Cati la  tutora del grupo de las jirafas cuenta la historia de las aventuras del pato y de repente mete su mano derecha sigilosamente  dentro de un sobre , todos  los alumnos/as escuchan atentamente , es este momento cuando Cati saca una pequeña bici de color rojo, está hecha de alambre , es tal  el asombro de María  que se le escapa un comentario referente  a la bici: !Un pato puede subirse a esa bici tan pequeña !  Cati le responde  rápidamente: el pato es muy listo y seguro que el sabrá como hacerlo. María no parece convencida y se encoge de hombros. Los patos saben  nadar  y también subirse en una bici le responde Marcos con cara  de asombro. A continuación los niños  dejan de hacerle preguntas a Cati para continuar escuchando la aventura del protagonista y sus amigos. Va pasando el tiempo, los alumnos/as cada vez están menos atentos y comienzan a bostezar algunos, mientras otros siguen atentos las historias de los diferentes personajes del cuento. La tutora percibe que la atención de los niños/as va disminuyendo poco a poco, por lo cual decide agilizar la historia. Trascurrido el tiempo, unos 20 minutos aproximadamente, Cati decide acabar la historia diciendo: colorín, colorado este cuento se ha acabado, ¿os ha gustado? le pregunta a los niños/as. Estos le responden con un si fuerte. Los  niños esperan  sentados a las instrucciones de Antonia para ir poco a poco a la clase de las jirafas. Primero se van  levantando para colocarse uno detrás del otro para a continuación bajar las escaleras despacio, mientras Antonia le va diciendo! Id con cuidado mirad para abajo a los escalones, le repite la tutora una y otra vez, cogeros a la barandilla que esta al lado! , Los alumnos/as escuchan atentamente las instrucciones de Antonia, Así termina la segunda hora de  la clase de las jirafas.
Antonia:
-          No hi ha feedback cap als nens.
-          Està concentrada amb el conte i no admet altre conversació.
-          No els dóna autonomia ni confiança. Sobreprotecció.
Cati:
-          Sí que té recursos (elements motivadors).
-          Interactua amb el nen.


Penso que la mestre ha de saber trobar el límit entre les seues pròpies pors i les necessitats que presenten els seus alumnes sobretot per el que respecta a l'autonomia, ja que aquestes edats ho veig com un dels punts més importants a desenvolupar.
 Que l'infant es senti capaç de fer les coses per si mateix fomentant la seua autonomia. Si sempre l'ajudes a baixar les escales, si es troba sol davant les escales no sabrà com enfrontar-se,  li farà por i segurament es caurà i serà encara pitjor, en canvi si poc a poc li vas donant autonomia i li deixes que ell mateix vagi provant al final serà capaç de baixar-les tot sol i no serà tan perillós. Aquí podria fer referència a la teoria de Vigostky de zona de desenvolupament pròxim i potencial, en quan allò que l'infant és capaç de fer per si sol i amb l'ajuda de l'adult, però l'ajuda poc a poc a d'anar desapareixen, a més cada un dels infants te el seu propi ritme que s'ha de respectar, no s'aconsegueix res accelerant-lo, be l'únic que es pot aconseguir és que de cara al futur presenti problemes per no tenir un aprenentatge ben assolit.
L'actuació d'una de les mestres seria que  treballar en la seua zona de confort ja que es ella la que fa les coses i podríem dir que treballa de forma clàssica no s'ha sabut adaptar a l'actualitat.
En canvi l'altre cerca alternatives per a captar l'atenció del infants i guiar-los per on ella vol.
He escollit la competència 2G per que ens parla de detecta i analitza els errors i es just el que hem fet en l'observació d'aquest cas.